Dani Alves i la Llei de Consentiment a Espanya

Introducció

Durant la Setmana Santa, com és tradició, es va alliberar un pres a Màlaga d’acord amb un costum que es remunta a 1756. El reu és seleccionat mitjançant un acord entre les autoritats polítiques, el sistema penitenciari i la confraria religiosa “El Rico”, i habitualment és una persona condemnada per un delicte menor, amb bon comportament i que ja ha complert la major part de la seva pena.

Un altre que va ser posat en llibertat durant la Pasqua va ser l’exfutbolista Dani Alves, que va sortir del centre de detenció preventiva mentre espera la resolució del seu recurs per part de l’Audiència Provincial.

La condemna i la nova llei de consentiment

Dani Alves va ser condemnat per agressió sexual a quatre anys i mig de presó, a pagar 150.000 euros en concepte d’indemnització i a una ordre d’allunyament, en aplicació de la nova Llei de Consentiment, sobre la qual ja havia escrit anteriorment.

La sentència és molt ben redactada i pedagògica en la seva anàlisi dels preceptes legals, la seqüència dels fets, la valoració de les proves i els elements necessaris per dictar una condemna.

Principals consideracions jurídiques

El tribunal considera que la penetració amb ús de violència compleix els requisits per ser considerada agressió sexual sense consentiment i que no és necessari que hi hagi lesions físiques ni que la víctima ofereixi una “resistència heroica”. Cal assenyalar que, en aquest cas, es van constatar lesions a la víctima que evidenciaven l’ús de la força, i que l’acusat no va negar la penetració.

Així mateix, el tribunal subratlla que el consentiment pot ser revocat en qualsevol moment i que s’ha de donar per a cada acte concret. El fet que, segons l’advocat d’Alves, la víctima ballés de manera “coqueta” no constitueix consentiment per a la penetració vaginal. Pel que fa a la credibilitat de la denunciant, el tribunal reconeix que algunes de les seves declaracions no coincideixen plenament amb les proves aportades, però alhora conclou que no hi ha motiu per no creure el seu testimoni. Afegeix: “De tot allò que la víctima ha explicat, dels informes mèdics presentats i dels informes psicològics i psiquiàtrics, concloem que la denúncia, a primera vista, li generaria més problemes que beneficis.”

El tribunal també recalca que, en delictes d’agressió sexual, no existeix cap presumpció de veracitat a favor de la víctima ni cap base legal perquè el seu testimoni tingui més pes que el de l’acusat. En aquest sentit, les reformes recents en matèria de delictes contra la llibertat sexual no han modificat els criteris per valorar les proves: no es dona preferència a la declaració de la denunciant sobre la de l’acusat i continua sent el Ministeri Fiscal qui ha de provar el delicte.

Pel que fa a l’acusat i la seva versió dels fets, el tribunal afirma que, com que l’acusat no té l’obligació de declarar, la manca de credibilitat, les contradiccions o les discrepàncies amb el que ha succeït no s’han de valorar en contra seva.

Llibertat provisional i reacció pública

Alves va ser posat en llibertat sota fiança d’1.000.000 d’euros, se li van retirar els passaports espanyol i brasiler i ha de comparèixer cada divendres davant el jutjat. La decisió d’alliberar-lo mentre espera la sentència d’apel·lació ha despertat protestes, argumentant que la resolució transmet la idea que es pot violar algú si es disposa de recursos econòmics.

El tribunal, però, no aprecia risc de fugida i per això considera que no hi ha motius per mantenir la presó preventiva. Malauradament, per a totes les parts implicades—independentment del resultat final—és probable que la sentència de l’apel·lació no es dicti fins d’aquí a 18 o 24 mesos.

Valoració dels tribunals i de la llei de consentiment

Tot i que els terminis processals són massa llargs a Espanya, considero que, en general, els tribunals tenen una alta competència en matèria de delictes sexuals i evolucionen en paral·lel amb la societat. Encara que la Llei de Consentiment no modifica jurídicament que la càrrega de la prova recaigui en l’acusació, representa un senyal polític important i un pas significatiu cap a la igualtat.

Aquest article es va publicar originalment en suec a Dagens Juridik el 2025-05-02 aquí: https://www.dagensjuridik.se/nyheter/kronika-om-dani-alves-och-den-spanska-samtyckeslagen/